Joan Ramís:
-Moviment literari al que pertanyen: Pertany a la Il·lustració
-Segle o anys en que van viure: 27 d'abril de 1746 - 12 de febrer de 1819.
-Obra o obres que van publicar: Lucrècia, tragèdia escrita el 1769, Arminda, tragèdia del 1775, , Constància, tragèdia del 1779; i Rosaura o el més constant amor, tragicomèdia del 1783.
-Gènere que conreaven: teatre.
Rector de Vallfogona:
-Moviment literari al que pertanyen: Pertany al Barroc.
-Segle o anys en que van viure: va viure entre el 1582 i el 1623.
-Obra o obres que van publicar: A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil o les Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama,També va escriure sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres.
-Gènere que conreaven: el teatre i algún sonet.
Joan Timoneda:
-Moviment literari al que pertanyen: pertany al Renaixement
-Segle o anys en que van viure: va viure durant el 1746 i 1819
-Obra o obres que van publicar: va publicar calaix de sastre i Flor de enamorados
-Gènere que conreaven: poesia
Cristòfor Despuig:
-Moviment literari al que pertanyen: pertany al renaixement.
-Segle o anys en que van viure: va viure durant el 1510 i 1574
-Obra o obres que van publicar: va publicar Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
-Gènere que conreaven: en prosa.
dijous, 4 de desembre del 2008
dilluns, 9 de juny del 2008
carpe diem
"Carpe diem" es una locució latina que literalment significa "disfruta el dia" però el que vol dir es "aprofita el dia, no el malgastis", que no significa el mateix.Es pot trobar als poemes i la literatura per dir que aprofitem el dia que ens a donat la vida. Sobretot cobra importància en el Barroc i el Romanticisme.També vol dir "aprofita l'oportunitat i no esperis a demà" que vendria a ser com: "el que puguis fer avuí no el deixis per demà".Però en l'ús habitual dels joves d'avuí en dia, també l'ússen per dir que algo es molt bó o que val la pena.
les trobairitx
Les trobairitx van ser poetes occitanes del segle XII.Les més conegudes i estudiades són: Azalais del Porcairagues, Castelhoza o la Comtessa de Dia.Les trobairitz eren dones força agosadares que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Competien amb els trobadors i eren l'exemle d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana.
Les llengües d'un institut del Rabal
a) Digues quantes llengües ens poden ensenyar els alumnes d'aquests institut del Raval de Barcelona.És poden ensenyar 25 llengües (Alemany, Anglès, Àrab, Armeni, Bengalí, Berber, Búlgar, Català, Espanyol, Francès, Gallec, Hindi, Ilocano, Italià, Pahari, Paixto, Pangasinan, Panjabi, Portuguès, Quítxua, Romanès, Rus, Tagalog, Urdú i Xinès.)
b) Digues el nom de les llengües que s'hi afegiran aviat.
Tai, Ucraïnés, Serbocroat, Georgià i Fang.
c) Cerca en la pàgina web anterior l'apartat curiositats i aparella les paraules següents amb la llengua de la que provenen.Paraules: Gimcana, vermut, màscara, melmelada, patata, te.
Llengües: Hindi, alemany, àrab, portuguès, quítxua, xinès
.Gimcana és Hindi
Vermut és Alemany
Màscara és Árab
Melmelada és Portugués
Patata és Qítxua
Te és Xinès
b) Digues el nom de les llengües que s'hi afegiran aviat.
Tai, Ucraïnés, Serbocroat, Georgià i Fang.
c) Cerca en la pàgina web anterior l'apartat curiositats i aparella les paraules següents amb la llengua de la que provenen.Paraules: Gimcana, vermut, màscara, melmelada, patata, te.
Llengües: Hindi, alemany, àrab, portuguès, quítxua, xinès
.Gimcana és Hindi
Vermut és Alemany
Màscara és Árab
Melmelada és Portugués
Patata és Qítxua
Te és Xinès
divendres, 6 de juny del 2008
De què m'ha servit el blog
El bloc, m'ha servit peruqè el Srt. Jamue m'aproves el segon trimestre.
Tambe m'ha servit per fer les activitats que ens a enviat el Jaume.
El bloc a servit per no fer tanta classe. Ho dolent que amb el blog perdias temps lliure.
Tambe m'ha servit per fer les activitats que ens a enviat el Jaume.
El bloc a servit per no fer tanta classe. Ho dolent que amb el blog perdias temps lliure.
Activitats
1. Completa la rosa dels vents que trobaràs a la pàgina 169.
Està fet al llibre.
2. Escriu un mot o una expressió sinònima dels mots següents que han aparegut en el text predictiu:
vessant:
moderades:
controladesrestringint:
prohibitacusat:
jutjatcotes:
maror: estat del mar3.
Busca a la xarxa un exemple de text predictiu (en català), copia'l al teu bloc i digues quines característiques pròpies del text predictiu hi trobes. (Refresca-ho a la pàgina 166).
TEMPS !
Estat del cel: cel molt ennuvolat o cobert en general, tret del quadrant nord-est on estarà mig ennuvolat. A la tarda creixeran algunes nuvolades a punts de muntanya. Precipitacions: fins a migdia se n'esperen de disperses i intermitents a Ponent i meitat sud, més extenses i continuades a les terres de l'Ebre on puntualment podran ser moderades i anar acompanyades de tempesta. Al llarg de la tarda les precipitacions s'esvairan progressivament, alhora que s'esperen ruixats al Pirineu i Prepirineu, en especial al sector oriental, tot i que no es descarta que puguin afectar a d'altres punts de muntanya del país. Al final del dia les precipitacions s'esvairan d'arreu del Principat.Les precipitacions seran en general entre febles i moderades i localment acompanyades de tempesta i durant la tarda de calamarsa. S'acumularan quantitats entre minses i poc abundants (entre 5 i 20 mm en 24h), tot i que localment podran ser abundants (entre 20 mm i 50 mm en 24h).La cota de neu pujarà fins els 2300 metres.Temperatures: les màximes seran lleugerament més baixes. Oscil·laran entre els 10ºC i 15ºC al Pirineu, i a la resta entre els 17ºC i 22ºC, lleugerament més altes al quadrant nord-est.Visibilitat: regular en general, tot i que serà localment dolenta a punts del terç sud i al vessant nord del Pirineu. En canvi al quadrant nord-est serà bona.Vent: bufarà tramuntana entre fluixa i moderada amb cops forts a l'Alt Empordà durant tota la jornada. A la resta del territori serà fluix i variable a l'interior i entre nord i est fluix amb cops moderats al litoral fins a migdia. A la tarda girarà a sud i oest fluix amb cops moderats arreu, més reforçat a la nit a les terres de l'Ebre. CARACTERISTIQUES:La utilització del futur, per expressar un futur hipotètic.L'ús d'adverbis i locucions de temps. 4. Consulta la següent adreça i ordena els termes referents a l'estat de la mar, de més tranquil·la a menys: mar enorme - mar desfeta - mar arrissada - marejol - mar plana - maror - maregassa - mar brava - forta maror - mar molt alta mar plana - mar arrissada - marejol - maror - forta maror - maregassa - mar brava - mar desfeta - mar molt alta - mar enorme5. Busca el significat de cada una de les expressions següents que contenen la paraula mar: mar de fons, mala maror, tirar a mar, fer-se a la mar, no trobar aigua a mar, mar de llamp.
mar de fons: Agitació procedent d'alta mar i que romp a la costa
mala maror: moltes onades.
tirar a mar:
fer-se a la mar: Abandonar la costa i emprendre la navegació.
no trobar aigua a mar:
mar de llamp: Gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament.
Està fet al llibre.
2. Escriu un mot o una expressió sinònima dels mots següents que han aparegut en el text predictiu:
vessant:
moderades:
controladesrestringint:
prohibitacusat:
jutjatcotes:
maror: estat del mar3.
Busca a la xarxa un exemple de text predictiu (en català), copia'l al teu bloc i digues quines característiques pròpies del text predictiu hi trobes. (Refresca-ho a la pàgina 166).
TEMPS !
Estat del cel: cel molt ennuvolat o cobert en general, tret del quadrant nord-est on estarà mig ennuvolat. A la tarda creixeran algunes nuvolades a punts de muntanya. Precipitacions: fins a migdia se n'esperen de disperses i intermitents a Ponent i meitat sud, més extenses i continuades a les terres de l'Ebre on puntualment podran ser moderades i anar acompanyades de tempesta. Al llarg de la tarda les precipitacions s'esvairan progressivament, alhora que s'esperen ruixats al Pirineu i Prepirineu, en especial al sector oriental, tot i que no es descarta que puguin afectar a d'altres punts de muntanya del país. Al final del dia les precipitacions s'esvairan d'arreu del Principat.Les precipitacions seran en general entre febles i moderades i localment acompanyades de tempesta i durant la tarda de calamarsa. S'acumularan quantitats entre minses i poc abundants (entre 5 i 20 mm en 24h), tot i que localment podran ser abundants (entre 20 mm i 50 mm en 24h).La cota de neu pujarà fins els 2300 metres.Temperatures: les màximes seran lleugerament més baixes. Oscil·laran entre els 10ºC i 15ºC al Pirineu, i a la resta entre els 17ºC i 22ºC, lleugerament més altes al quadrant nord-est.Visibilitat: regular en general, tot i que serà localment dolenta a punts del terç sud i al vessant nord del Pirineu. En canvi al quadrant nord-est serà bona.Vent: bufarà tramuntana entre fluixa i moderada amb cops forts a l'Alt Empordà durant tota la jornada. A la resta del territori serà fluix i variable a l'interior i entre nord i est fluix amb cops moderats al litoral fins a migdia. A la tarda girarà a sud i oest fluix amb cops moderats arreu, més reforçat a la nit a les terres de l'Ebre. CARACTERISTIQUES:La utilització del futur, per expressar un futur hipotètic.L'ús d'adverbis i locucions de temps. 4. Consulta la següent adreça i ordena els termes referents a l'estat de la mar, de més tranquil·la a menys: mar enorme - mar desfeta - mar arrissada - marejol - mar plana - maror - maregassa - mar brava - forta maror - mar molt alta mar plana - mar arrissada - marejol - maror - forta maror - maregassa - mar brava - mar desfeta - mar molt alta - mar enorme5. Busca el significat de cada una de les expressions següents que contenen la paraula mar: mar de fons, mala maror, tirar a mar, fer-se a la mar, no trobar aigua a mar, mar de llamp.
mar de fons: Agitació procedent d'alta mar i que romp a la costa
mala maror: moltes onades.
tirar a mar:
fer-se a la mar: Abandonar la costa i emprendre la navegació.
no trobar aigua a mar:
mar de llamp: Gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament.
dijous, 5 de juny del 2008
TEXTOS PERSUASIUS
A la primera imatge, anuncien un insecticida i perquè la gent el compri el seu eslogan és:- no hay insecto que resista !la gracia del anunci, és que a la foto surt el braç del spiderman, representa que esta mort gracies a aquests insecticida.A la segona imatge, et diuen que no beguis si has de conduir, perque pots tenir un accident i fins i tot acabar mort.
ANUNCI:
En aquesta foto et diu no més matanzas, perquè fumar mata.
ANUNCI:
En aquesta foto et diu no més matanzas, perquè fumar mata.
dilluns, 19 de maig del 2008
els castellers
Els castellers són persones que intenten aixecar construccions humanes en forma de "castells".
El fet casteller prové del segle XVIII i es va desenvolupar a Tarragona i al Penedès, s'ha estès durant el segle XX per tota Catalunya.
Un castell estè format per:
Pinya: és la base del castell.
Tronc: és la part formada pels baixos, els segons, els terços a sobre els segons i així succecivament.
Plom de dalt: són els tres primers pisos del castell.
Folre: es situa a sobre de la pinya i té més o menys la mateixa forma que té el folre.
Manilles: són els castellers que estàn situats a sota del folre, ajuden a subjectar als quarts.
Puntals: són els castellers que estàn situats sobre les manilles.
El fet casteller prové del segle XVIII i es va desenvolupar a Tarragona i al Penedès, s'ha estès durant el segle XX per tota Catalunya.
Un castell estè format per:
Pinya: és la base del castell.
Tronc: és la part formada pels baixos, els segons, els terços a sobre els segons i així succecivament.
Plom de dalt: són els tres primers pisos del castell.
Folre: es situa a sobre de la pinya i té més o menys la mateixa forma que té el folre.
Manilles: són els castellers que estàn situats a sota del folre, ajuden a subjectar als quarts.
Puntals: són els castellers que estàn situats sobre les manilles.
L'estat de la mar de més tranquil·la a menys.
mar plana- mar arrissada - marejol- maror - forta maror- maregassa- mar brava - mar desfeta - mar molt alta- mar enorme
divendres, 9 de maig del 2008
Socialingstica
1.Diglòssia:
la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada.
2. Bilingüisme
Bilingüisme és l'ús alternatiu de dues o més llengües. Hi ha tres classes de bilingüisme:
El individual: una persona es capaç de parlar dues o més llengües.
El social: en un mateix estat o ciutat s'utilitzen dues o més llengües
El territorial: l'espai geogràfic queda dividit en dues o més zones clarament segons els idiomes.
3.llengua minoritzada
Llengua minoritzada és la que es troba en situació de desigualtat dins del seu territori a causa de la presència d'una altre llengua . Tenen dos camins: la substitució lingüística o la normalització.En el primer cas, com que la llengua no és considerada de prou prestigi, entra en un procés , la desaparició: perd ús social i presència pública. En el segon cas, ha d'anar acompanyada de la promulgació de lleis que afavoreixen que la llengua pròpia guanyi nous espais socials i nous parlants.
4.Llengua minoritària
Llengua minoritària és la que té pocs parlants, però, és utilitzada en tots els àmbits de la societat.
5.normalització lingüística
La normalització lingüística ha d'anar acompanyada de la promulgació de lleis que afavoreixin que la llengua pròpia guanyi nous espais socials i nous parlants.
la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada.
2. Bilingüisme
Bilingüisme és l'ús alternatiu de dues o més llengües. Hi ha tres classes de bilingüisme:
El individual: una persona es capaç de parlar dues o més llengües.
El social: en un mateix estat o ciutat s'utilitzen dues o més llengües
El territorial: l'espai geogràfic queda dividit en dues o més zones clarament segons els idiomes.
3.llengua minoritzada
Llengua minoritzada és la que es troba en situació de desigualtat dins del seu territori a causa de la presència d'una altre llengua . Tenen dos camins: la substitució lingüística o la normalització.En el primer cas, com que la llengua no és considerada de prou prestigi, entra en un procés , la desaparició: perd ús social i presència pública. En el segon cas, ha d'anar acompanyada de la promulgació de lleis que afavoreixen que la llengua pròpia guanyi nous espais socials i nous parlants.
4.Llengua minoritària
Llengua minoritària és la que té pocs parlants, però, és utilitzada en tots els àmbits de la societat.
5.normalització lingüística
La normalització lingüística ha d'anar acompanyada de la promulgació de lleis que afavoreixin que la llengua pròpia guanyi nous espais socials i nous parlants.
diumenge, 30 de març del 2008
Les llengües d'Europa
A Europa es parlen diverses llengües, les més parlades a cada païs en són les principals com per exemple el Francès a França, l'Italà a Italia... que són les llengües natives del país, però a causa de l'inmigració als i entre els païssos Europeus cada vegada es parlen més llengües d'altres païssos.
El català el sap parlar el nomès el 2,1% de la població de la UE.L'estatus del català a la Unió Europea ha tingut un debat particular. A petició dels parlaments de Catalunya i les Illes Balears, el Parlament Europeu va emetre, l'11 de desembre del 1990, la Resolució A3-169/90 sobre "les llengües de la Comunitat i la situació del català.
divendres, 29 de febrer del 2008
Enllaços
Avui he afegit uns quants enllaços a la classe de català ,primer he afegit a la gent de la classe ( anant a configuració , després a plantilla ,a afegir un element a la pàgina i per últim a llista d'enllaços ,quan hagis arribat fins aquí només tens que ficar el nom.I per segon i últim he buscat en el Google :
- Diari Digital de Catalunya
- Josep Maria Folch i Torres
- Gran diccionari de la llengua catalana
- IES Ramon Casas i Carbó
- Diari Digital de Catalunya
- Josep Maria Folch i Torres
- Gran diccionari de la llengua catalana
- IES Ramon Casas i Carbó
dilluns, 18 de febrer del 2008
Poema de Miquel Martí i Pol
- Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l'entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimari l'ombra.
Només et tinc a tu. Covardament
t'invoco a plena nit amb les mateixes
paraules que temps ha. La lluna és groga
i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes
com un record de mi mateix i em cauen
dels dits a terra, lentament, les restes
del temps caduc que he viscut sense viure.
Ara és l'hora vermella delsguerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
dilluns, 7 de gener del 2008
Societat Catalana de Jules Vernes
La societat Catalana de Jules Verne ofereix assessorament i col·laboració directa a les escoles i instituts que treballin la vida i les obres de Jules Verne a classe.
La pagina de Jules Verne conté:
La biografia, la informació sobre Jules Verne.
L'època, quan va néixer, i va fer les seves obres.
Les obres, quan va fer les obres i les histories sobre les obres.
Verne en català, en aquesta pagina trobem les obres de Jules Verne traduïdes a català.
Les preguntes mes freqüents sobre Jules Verne,preguntes sobre Jules Verne
Societat Catalana, i els Enllaços
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
